La « cofa » catalana

I

Jo vull que la conservis

la « cofa » catalana,

Para-té sempre així ,

De puntes i de Flandres,

Hi ha pas cofadora,

Que te restarà tant bé,

Te vull veure-la dur,

Fes-ho, me faràs plaer.

II

Quin aire tant aixurit,

La nostra « cofa » dona,

Fa veure ton front bonic,

Amb ta cara rodona.

I els teus rossos cabells,

Ressallen embalsamants,

Que dirian fins capdells,

de fils d’or enserrats.

III

Se veu lo teu coll tan blanc,

Guarnit de perles fines,

I llueix el diamant,

A l’orella divina.

I quan som al teu costat,

Que anem a nos passejar,

Quedi quasi encantat,

Així te vull mirar